dilluns, 14 de setembre de 2015

Llibres sobre els refugiats de guerra

Les imatges que els nostres alumnes deuen haver vist als noticiaris aquest final d'estiu han estat tan colpidores que hem cregut que aquest havia de ser el tema de la nostra primera selecció de llibres:


No hem volgut cercar els llibres sobre guerra/pau, ni sobre els camps de la persecució als jueus en temps de la Segona Guerra Mundial. Tampoc els llibres sobre l'emigració per motius de feina o progrés social. Ens hem volgut centrar únicament en el tema dels fugitius de les guerres, de les dificultats que han de superar i les condicions de vida allà on els acullen. A la nostra biblioteca hi hem trobat aquests:




És de Lóguez, una editorial molt recomanable per la seriositat amb que tracta els temes socials. La Ziba és una nena que fuig d'un país en guerra i ha de creuar la Mediterrània en un vaixell. Les il·lustracions, de Robert Ingpen, són impactants. El text és de Liz Lofthouse. El llibre, que es va publicar el 2008, resulta avui del tot actual.



Lluny del meu país, de Pascale Francotte, autora i il·lustradora belga. De La Galera (2008). La nena protagonista explica l'horror de la guerra, la separació del pare i el reagrupament familiar a un altre país. Un conte del tot realista, que no és, com diu la coberta, pels nens i nenes de sis anys.




Dues novel·les pels més grans:

De Molsa, de David Cirici (Edebé, 2014) us en vam parlar llargament a una entrada anterior, quan va merèixer el premi Edebé de Literatura Infantil, perquè ens va agradar moltíssim.

De Quan el meu pare era un arbust, de Joke van Leeuwen (Cruïlla, 2013), llegiu-ne l'excel·lent descripció que hem trobat a Gretel:

Amb el teló de fons d’una guerra on uns i altres es troben immersos en una lluita interminable, seguirem el camí que fa l’Ela, una nena d’uns deu anys, per sortir del país on vivia amb la seva àvia i seu pare, un pastisser excepcional a qui ha tocat anar a la guerra on sobreviu “camuflat d’arbust”. El camí ha de conduir l’Ela al país veí, on no hi ha guerra i hi viu la seva mare, a qui ella mai no ha vist i de qui tan sols té una fotografia i una adreça. La primera persona narrativa ens permet viure amb ulls d'infant les sensacions, pensaments i lògica que acompanyen les inclemències d’un viatge llarg i dur cap a un destí desconcertant i desconegut. El dramatisme del conflicte queda soterrat a favor de la vitalitat d’una nena que no acaba d’entendre’n el funcionament i que només té la mirada posada a arribar al destí, el lloc que l’àvia li ha fet entendre que és el millor, malgrat l’enyorament constant. Un relat amb un bon ritme on la descripció i l’acció troben el punt d’equilibri i endinsen al lector en una història d’aquelles que segueixen ressonant un cop acabades.



Aquest és un "llibre diferent". Pertany a una col·lecció de còmics que es varen publicar des del 2002, pel Grup d'Estudis Pedagògics Trenkalòs, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona. Eren fets per adolescents d'aquí, parlant de la situació d'infants a països en guerra. Aquest descrivia la vida dels nens i nenes de Bòsnia a un camp de refugiats.


Hem imprès i penjat a la cartellera el poema "Podries" de la Joana Raspall que, probablement, a moltes escoles es llegirà aquesta setmana. Tant de bo, perquè explica amb les paraules justes allò que moltes famílies hauran volgut transmetre als seus fills i filles, quan, en veure el telenotícies, els nens ens dirigeixen als adults una mirada inquisitiva...