diumenge, 30 d’agost del 2015

Les bibliotecàries, diari de la Biblioteca Popular Pere Vila (1933-1939)

De tot el que hem llegit aquest estiu, hi ha dos llibres que voldríem destacar. Tots dos ens expliquen la història del nostre país, a través dels ulls de les dones que tenien cura de les biblioteques populars.
Aquest és el primer:


És un llibre nou, del febrer del 2015, editat per Morsa.
És la transcripció, dia a dia, del diari de la biblioteca Pere Vila, escrit per dues bibliotecàries: Rosa Sarrado i Concepció Múnera. Ens ajuda a fer una idea molt precisa del que va ser treballar a una biblioteca popular durant els anys anteriors a la Guerra Civil i, el més sorprenent, durant la guerra. La biblioteca Pere Vila no va tancar mai, fos laborable o festiu, hi hagués fred, fam o bombardeigs. I això s'explica amb una naturalitat i una senzilesa que impressionen.
Aquesta lectura ens ha portat a una altra que teníem pendent de temps:


Aquesta "història de les nostres bibilotecàries", explicada per Assumpta Montellà, va aparèixer el març de 2015 i es va retirar del mercat per una acusació de plagi el juny passat. Sense entrar en la polèmica, el que ens ha semblat millor del llibre no han estat els textos de Montellà, sinó la quantitat i la qualitat dels documents reunits i aportats per l'autora. Infinitat de fragments, molts també de diaris de bibliotecàries, que en temps de guerra no només no varen tancar les biblioteques sinó que van anar a portar els llibres allà on hi havia lectors, a les trinxeres.












El llibre explica la tasca de la Mancomunitat i, sobretot, la feina de Jordi Rubió i Balaguer, director de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya,  com a responsable del Sevei de Biblioteques del Front.
Emociona conèixer la voluntat d'unes dones que van viure l'epopeia de muntar un bibliobús i recórrer el front d'Aragó duent llibres a qui més els necessitava.
Mireu la pel·lícula de la Biblioteca Nacional (d'Espanya) que ho descriu molt bé: