diumenge, 29 de gener del 2012

En el vint-i-cinquè aniversari de la mort de J. V. Foix

Som l'escola pública del barri de Sarrià i ens trobareu a l'avinguda J. V. Foix. Per això no podem passar per alt que avui fa vint-i-cinc anys moria el poeta Josep Vicenç Foix, un dels escriptors catalans més importants del S. XX.


Foix no va escriure mai cap poema pensant en un públic infantil. Al contrari, té l'estigma de ser un poeta particularment inintel·ligible. Se'ns fa difícil de transcriure aquí algun fragment que tingui ressó en els nostres molts joves lectors, però ho intentarem.

De Tot n'és ple:
...
Quantes cases obertes als sapastres.
Tot n' és ple.
Quantes portes tancades als poetes.
Tot n'és ple.
quants saberuts que no llegeixen gaire.
Tot n'és ple.
Quants elefants sagrats que no llegeixen re.
Tot n'és ple.

De  Ho sap tothomt i és profecia, un poema nadalenc:

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
quan m'acotxava amb blats lleugers;
enllà del somni ho repetia
l'aigua dels astres mitjancers
i els vidres balbs d'una establia
tota d'arrels, al fons d'un prat:
a cal fuster hi ha novetat.

I, del sonet que comença dient:
Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
aquell darrer vers que tots hem fet nostre en alguna ocasió:
...
M'exalta el nou i m'enamora el vell.

Heu vist mai aquesta inscripció a terra, a la Via Augusta? És una mica més avall del passeig de la Bonanova:


És la reproducció del cal·ligrama de J. V. Foix titulat Poema de Catalunya, i als tres costat del triangle hi diu el mateix: Mar Mediterrani.


Aquesta imatge sí que ens és molt familiar a tothom. La pastisseria la van obrir els pares de J.V. Foix el 1886, però al poeta l'interessava poc el negoci i va delegar la responsabilitat en un cosí seu. Les persones que fa més de trenta anys voltem per Sarrià hi havíem pogut veure algun cop el poeta Foix, de lluny, dins la rebotiga


dijous, 26 de gener del 2012

Imatges d'ocells, cants d'ocells

Aquest dimarts vam ser a Can Coll, un centre d'Educació Ambiental de Collserola, amb el grup de 5è, les Suricates. Anàvem a estudiar la fauna de Collserola i, sobretot, els ocells que hi viuen a l'hivern.
En acabar, les amables monitores de Can Coll ens varen obsequiar amb aquest llibre:


És un recull de poemes d'en Celdoni Fonoll -no és l'únic que ha publicat aquest autor, amb el mateix tema- cadascun sobre un ocell diferent, acompanyats de belles imatges descriptives de cada espècie. Hi trobem un annex molt interessant, amb les característiques biològiques de cada ocell, poemes d'altres autors i notes de cultura popular catalana al voltant de cadascun. Un altre complement és un CD amb la gravació dels cants dels seixanta ocells.


Hem cercat a la nostra biblioteca, per recomanar-vos d'altres llibres  semblants. Tenim guies d'aus de Catalunya i uns quants llibres amb bons dibuixos d'ocells, però destaquem només les obres que van acompanyades de registres de cants.
Publicat per La Galera, molt adient per a nens i nenes, hi trobareu trenta espècies classificades segons els seus hàbitats:


De Kókinos, una guia traduïda del francès al castellà, de seixanta-tres aus d'Europa i del Maghreb:



Dins de la Guia de Natura del Parc de Collserola hi trobareu un catàleg d'espècies animals amb la corresponent gravació del cant de setanta-nou ocells de Collserola, a més d'altres sons de mamífers, amfibis i insectes:



Editat per l'Ajuntament de Barcelona, un llibret amb la descripció i el cant de vin-i-cinc aus pròpies de la nostra ciutat:



Per últim, un llibre diferent, però no menys interessant, que acaba de presentar Oceano Travesía, d'A. Gerhard i C. Varela, Introducción a la música de concierto: Las aves:



És una tria d'una vintena de fragments musicals d'autors clàssics, que s'inspiren en el cant dels ocells. L'obra ens presenta els compositors, el fragment triat, l'ocell que la música imita i els instruments que interpreten el seu cant. Ens ha semblat un llibre molt bonic i també molt escolar, que farà il·lusió a les bones professores de música dels nostres centres. Al bloc de la Cecilia Varela, que n'és la il·lustradora, hem trobat aquestes planes del llibre:



dimarts, 24 de gener del 2012

Els llibres sense paraules (i 2)

Al llarg del mes de desembre vam fer quatre tallers amb l'Emma Bosch, per conèixer àlbums sense paraules, i fer activitats que aquests ens suggerien:









































Vegeu ara imatges amb alguns dels resultats dels tallers
Les Suricates van crear zooms en tres fases, des del cos sencer fins a l'interior del melic








Les Panteres varen fer, entre tots i totes, un conte sense fi
 L'Emma el va muntar com un llibre

Els Pingüins van crear personatges que van incorporar a un conte, de manera que expliqués una nova història
 Si us hi fixeu bé reconeixereu els seus personatges

Els Marsupilamis van fer transformacions, però no a partir d'imatges, com als llibres que vèiem, sinó de volums de plastilina




dilluns, 23 de gener del 2012

Famílies

Dels nous llibres de coneixements que han entrat aquest gener a la biblioteca, aquest és un dels que més m'agrada:


El subtítol diu: Sobre el fill de la nova xicota del germà de l'exdona del pare i altres parents. El text és d'Alexandra Maxeiner i l'ha il·lustrat Anke Kuhl. El llibre ha rebut el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil Alemanya 2011, en la categoria de divulgació.
Les autores, amb el seu guardó
És un llibre del segle XXI, que presenta la família en tota la seva complexitat. Llegim a la contraportada:


Es dirigeix als nens i nenes a partir de vuit o nou anys, si el llegeixen sols, o fins i tot més petits, acompanyats d'una persona adulta.  
El llibre no es deixa res al tinter, parla de tot tipus de famílies, i de les situacions que s'hi poden donar, amb un respecte i naturalitat totals. I, a més, és divertit de mirar i de llegir, perquè vessa sentit de l'humor. 
Llegiu l'explicació que en fa l'editorial Takatuka:

Us el recomano!

diumenge, 22 de gener del 2012

Llibres-joc

Els nens i nenes de Primària passen moltes estones a la biblioteca. De vegades llegint, però d'altres, i molt ben aprofitades, jugant.
Volem presentar-vos dues novetats que són llibres per a mirar i per a jugar:
L'un és El globus groc, de Charlotte Dematons, editat per Joventut. Imatges a doble plana, plenes de detalls, on cal cercar un globus groc, un cotxe blau i alguns personatges. Però, més enllà dels llibres tipus On és en Wally?, aquí hi tenim un viatge per tot el món a través d'unes il·lustracions de gran qualitat. És un àlbum per a petits i grans, que us farà passar estones molt agradables.
Si cliqueu la il·lustració podreu fer-ne un tastet, gràcies a la presentació de l'editorial:

L'altra nova adquisició és L'illa dels 160 errors, de Xavier Salomó i Meritxell Martí. Aquí trobem imatges aparellades, amb petites diferències, que cal cercar:
De nou, l'interès de l'obra no rau només en les estones de distracció que ens proporciona, sinó també en la riquesa de les il·lustracions. A més, hi ha protagonistes, argument i joc de pistes. Clicant damunt les planes del llibre podreu entrar al bloc de Xavier Salomó, i ell mateix us explicarà el seu contingut:
O bé us podeu entretenir amb el book-trailer de l'edició francesa:

dissabte, 21 de gener del 2012

"Literatura de segona"

El títol de l'entrada és el de l'article que publiquen avui a l'Aracriatures el tàndem format per Jaume Cela i Juli Palou. Parlen de la campanya "L'impuls de la lectura" que han endegat els departaments d'Ensenyament i de Cultura. I de la necessitat que la societat s'impliqui en l'assoliment del repte que tots tenim plantejat: l'augment del nombre de lectors.
Per exemplificar el poc ressó de la literatura infantil i juvenil dins la nostre societat -"literatura de segona"- pregunten al lector/a si sap qui va guanyar els premis Josep M. Folch i Torres i Joaquim Ruyra, la nit de Santa Llúcia. Sembla que cap cadena televisiva hi va dedicar ni una sola imatge, i a la premsa se'n va parlar, però a la cua dels altres premis de la nit.
M'adono que a mi em va passar per alt. No sé si serveix d'excusa que això succeïa el 20 de desembre, estàvem acabant el trimestre, anàvem carregades de feina...
Us ho explico ara, ja que no ho vaig fer aleshores:

Jordi Folck recollint el seu guardó
Del diari digital del Camp.cat:
En l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, Jordi Folck (Reus, 1961) ha estat guardonat amb el Premi Josep M. Folch i Torres amb l'obra 'Llibre d'Encanteris de la vella Taràndula', la història d'en Pere i la seva venjança contra el company d'escola que l'endemà del dia de Reis li ha trencat una de les noves joguines. Folck ha confessat que aquest era el premi que més desitjava i ha assegurat que aquesta obra, que va escriure amb només una setmana, "està una mica passada de voltes" i és una mica "il·luminada".
Explica també l'autor que aquest llibre és el primer d'una saga de bruixeria que en tindrá onze, dels quals ja n'ha escrit tres. 

En l'àmbit de la literatura juvenil, el premi Joaquim Ruyra va correspondre a Mercè Anguera, per La princesa invisible, una història protagonitzada per tres dones de tres generacions diferents, que s’enfronten a les situacions de la vida amb coratge, il·lusió i bon humor.
                                                                                                               
Mercè Anguera


Jordi Folk

dijous, 12 de gener del 2012

Els llibres, de nit...

La Laia ens envia aquesta pel·lícula, que ha trobat al Youtube.
Si els llibres de la llibreria de nit ballen, que us imagineu que fan, els de la nostra biblioteca, quan la porta de l'escola es tanca?



Gràcies, Laia!

diumenge, 8 de gener del 2012

Les heroïnes contraataquen, de Bel Olid

Els Reis m'han portat aquest llibre, del qual ja us havia parlat en una entrada del novembre passat:


És un premi d'assaig sobre literatura infantil i juvenil, recordeu? Té poc més de cent pàgines, i es llegeix molt de pressa. L'autora el considera un "petit treball" que, diu, la Teresa Colomer la va animar a escriure.
L'estudi constata que els models masculins i femenins que trobem a la litertura infantil no s'adeqüen a la realitat social (imatge femenina sempre lligada a la maternitat, per exemple), i que els llibres segueixen essent protagonitzats majoritàriament per nois. I, si les protagonistes són noies, sovint les presenten o bé com a bledes (les passives) o bé com xicotots (les actives).
En una primera part breu però interessantíssima, Bel Olid explica que adreça el llibre als pares implicats i als bons mestres. Cito:
"a totes les escoles hi ha un nombre determinat de mestres vocacionals, que es procupen de la seva formació, que busquen noves maneres d'arribar als nens, que miren d'educar-los a tots els nivells. Així és fàcil que tots els nens, en algun moment de la seva vida, es trobin amb un mestre (de fet, segurament, una mestra, per pura probabilitat estadística)amb la voluntat de destruir (o, com a mínim qüestionar) els estereotips de gènere establerts". 
Estem poc acostumades a llegir afirmacions com aquestes. Ens agraden!
A la segona part del llibre entenem el subtítol: "Models literaris contra l'universal masculí a la literatura infantil i juvenil". Olid ha triat set llibres infantils o juvenils excepcionals, perquè són l'excepció. Expliquen històries positives pel que fa a la imatge femenina. Són lectures de qualitat, d'èpoques diverses, interessants per a nenes i també per a nens, i que aborden temes i models rics i variats.
Quins són els set llibres seleccionats? Aquests:











A l'edició original la nena es deia Clara!











L'autora del llibre justifica la tria i aprofundeix en cadascuna de les històries, de tal manera que ens fa venir ganes de rellegir-les. Excepte el primer, que haurem de cercar, els altres els tenim a la biblioteca.
També hi inclou aquests dos, que serien propis d'una biblioteca de secundària:













Aprofitem per recomanar-vos l'únic llibre que coneixíem de Bel Olid: Una terra solitària. És una novel.la per a persones grans, que va guanyar el premi Documenta 2010 i va publicar Empúries el 2011.  És la història de tres dones de tres generacions diferents, i parla d'emigració, de maltractaments, de supervivència i de felicitat. 

També ha escrit un conte que no coneixem, Crida ben fort, Estela. Vol ajudar als nenes i nenes a prevenir abusos sexuals. El buscarem:

dijous, 5 de gener del 2012

Bons Reis!!!

Us desitjo que els Reis us portin molts llibres, i no us passi com al pobre nen Jesús...



Sí, ja ho sé, fa dos anys també el vaig penjar. És que el trobo deliciós!

dilluns, 2 de gener del 2012

El 2012, sigues feliç!

El llibre, en català, existeix, però jo no l'he trobat enlloc:


Penjo la versió en castellà, que es pot veure, sencera, al YouTube. Gairebé seixanta consells per a ser feliç aquest any que comença: