dijous, 29 de desembre del 2011

Per a iniciar-se en la lectura del còmic

Aquest còmic sempre m'ha semblat deliciós. És un recull de les planes aparegudes al Tatano, i agrada molt als primers lectors. Té la gràcia que l'autora és la Marta Balaguer, però no com a il·lustradora, sinó que ella és qui escriu del text. Els dibuixos, de Cristina Losantos, també són boníssims.
 La Paula, de Marsupilami, l'ha llegit i n'ha fet un dibuix, acompanyat d'aquesta carta:
Hola, Marta!
M'encanta aquest llibre, encara que sigui curtet i tingui poca lletra.
És un recull de petites historietes de "La Rita Pinyada" del Tatano i el Cavall Fort, i a mi aquestes revistes m'agraden molt!

És una pena que La Galera tingui aquesta col·lecció de còmics d'autors catalans aturada. En canvi, des de fa uns mesos ha traduit els còmics de Toon Books, editorial americana molt prestigiosa que publica còmic pels més petits:
















L'editorial Bang, relativament nova entre nosaltres, té una producció abundant, però irregular pel que fa a la qualitat. Aquests els tenim a la biblioteca, en català:


















Norma, la veterana editorial, ha fet un servei mot important al reeditar els Yakaris, que per a mi segueix essent el millor que hi ha al mercat del còmic per als primers lectors. Ja ha tret vuit volums, i a cadascun hi ha dues històries:

dissabte, 24 de desembre del 2011

Activitats de vacances a "A peu de pàgina"

Si busqueu activitats per a aquestes vacances, us en proposo dues relacionades amb els llibres,  que organitza la llibreria A peu de pàgina, al Carrer Major de Sarrià:

De l'1 al 31 de desembre, exposició d’originals de la il.lustradora Marta Fàbrega:

I el dia 30 de desembre, a les 18 h, Hora del conte
La Lila i el món d'en Bru, un espectacle de música, dansa i clown per a nens de 3 a 8 anys

diumenge, 18 de desembre del 2011

Bones festes amb bons llibres

Us felicitem les festes i l'any nou amb el magnífic pessebre dels nens i nenes de Panteres i Marsupilami.
Mireu quina recomanació nadalenca de llibres més bonica fa aquest any la comissió de biblioteca al rebedor de l'escola:
Si voleu saber quins són ls llibres suggerits, cliqueu aqui:

I us mostrem també l'expositor de llibres nadalencs, antics i moderns, de la biblioteca Marta Mata:

dimecres, 14 de desembre del 2011

Adéu, Tretzevents...

Ahir vam rebre un mala notícia: Tretzevents, revista que rebíem gratuïtament totes les escoles de Catalunya gràcies al suport de la Generalitat, s'ha vist obligada a plegar.
Era una revista infantil quinzenal, que va ser fundada el 1951. Fins el 1973 es va anomenar L'Infantil.
S'hi publicaven còmics i contes, alguns de les quals eren traduccions d'altres revistes infantils i juvenils europees. Des del 1968 s'encarregaven de l'edició les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
El 1987 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi, per la seva contribució a la difusió de la llengua catalana.

Us pengem cinc portades, a través de les quals es pot seguir l'evolució de les capçaleres i les portades al llarg dels anys:





















Volem expressar des del bloc la nostra tristesa. És lamentable que la crisi comporti retallades, però més encara que el que es retalli sigui  la cultura. 
L'única bona notícia és que Piu-piu, revista per a les criatures de 0 a 4 anys, que també editen les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, seguirà publicant-se.

dimarts, 13 de desembre del 2011

El nostre Club de Lectura

Avui s'ha celebrat la primera sessió del Club de Lectura. Ens hem trobat quinze persones, entre mares, pares -un pare-, mestres, ex-mares i ex-mestres. Quinze persones és un bon número. Algú havia dit que, perquè una sessió funcioni, hi ha d'haver més de deu persones, però menys de trenta, Ja veieu que tenim molta capacitat, encara, per acceptar nous membres!











Ja sabeu que parlàvem d'aquest llibre:

La conversa ha estat molt interessant. L'ha dirigit i moderat l'Anna, mare de la comissió de biblioteca.  Hem compartit allò que ens havia agradat, que era molt, hem llegit crítiques trobades a la xarxa i les hem contrastat amb les nostres. Si hi ha una conclusió és aquesta: llegiu el llibre, no us deceberà.

La sessió ha finalitzat amb un gairebé sopar a base de pastís de pela de patata, tal com havíem promès, acompanyat d'un bon vi. L'ha fet la Gemma, amb una recepta una mica diferent de la que se'ns explica al llibre. Una recepta enriquida i millorada, amb pela de patata, això sí, trinxada i barrejada amb la farina de la crosta. Per sobre, tal com vam llegir a la novel·la, remolatxa:










Brindant per l'èxit del nostre Club deLectura

Hem proposat aquest llibre per a la propera sesssió:
Es tracta de L'acabadora, primera novel·la de Michela Murgia, premiat a Italia el 2010 amb el Campiello, i editat per Proa. En castellà, La acabadora, per Salamandra.

La trobada del Club de Lectura per parlar d'aquesta obra serà el 23 de febrer, a 2/4 de 8, aquest cop un dijous.
US HI ESPEREM A TOTS I TOTES!!!

divendres, 9 de desembre del 2011

L'impuls de la lectura

Potser n'heu sentit a parlar, potser ho heu llegit a la premsa:

L'Impuls de la lectura

El Departament d'Ensenyament participa en el Pla Nacional de Lectura establint com a objectiu estratègic la millora de l'èxit escolar de tots els alumnes. I ho fa potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l'educació bàsica per augmentar la competència comunicativa lingüística i el desenvolupament de l'hàbit lector dels infants i joves, tenint present que la competència lectora és a la base de molts dels aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta.
Aquest pla es fonamenta en els eixos següents:
  1. Saber llegir
    L'aprenentatge de la lectura com a desenvolupament de la capacitat de llegir, de comprendre i d'interpretar textos.
    L'assoliment de les habilitats funcionals bàsiques de lectura correspon al cicle inicial de l'educació primària i és en aquest cicle on s'han de prendre les mesures de suport necessàries amb els alumnes que hi presenten dificultats. Correspon als cicles posteriors continuar el treball de les estratègies lectores, adaptades a les necessitats de cada moment.
  2. Llegir per aprendre
    L'ús de la lectura per a l'aprenentatge. Els alumnes han de desenvolupar la seva responsabilitat en l'aprenentatge i tenir la capacitat d'utilitzar la lectura com a eina per a l'accés a la informació, la descoberta i l'ampliació de coneixements, és a dir, l'ús de la lectura com a instrument d'aprenentatge en totes les àrees del currículum.
  3. Gust per llegir
    El gust per llegir s'adquireix desenvolupant l'hàbit lector i fomentant la lectura sistemàtica en qualsevol suport, aprenent a reflexionar sobre el que s'ha llegit, sabent-ho explicar mitjançant evidències orals o escrites i sabent-ho compartir.
El Departament d'Educació vol que les famílies també s'impliquin en l'impuls de la lectura dels seus fills i filles:


Com és lògic, sintonitzem amb totes aquestes idees del Departament d'Ensenyament. Només ens fa por que les bones idees no arribin acompanyades de recursos...

dimarts, 6 de desembre del 2011

Us interessa la Prehistòria?


És un tema que a mi sempre m'ha semblat apassionant. I s'han editat molts bons llibres que en parlen, per a petits i per a grans, de coneixements i d'imaginació. A la biblioteca en tenim uns quants, i hem muntat aquesta exposició per a ensenyar-vos-els:














Llàstima que, com que s'acosta Nadal, tothom s'imagina que aquesta cova prehistòrica és la del Pessebre...

dilluns, 5 de desembre del 2011

Cavall Fort, 50 anys!

Això sí que és fort, cinquanta anys!!!
L'Orlandai encara no existia, érem l'escola Talitha, quan va néixer Cavall Fort.
La vostra bibliotecària tenia l'edat d'una nena de Marsupilami, quan va començar a llegir Cavall Fort. 
Cinquanta anys! Ens sumem a la celebració d'un aniversari tan important. 


Ara potser no us ho sembla, però Cavall Fort ha fet una feina valuosíssima. El desembre del 1961 no hi havia cap revista en català, i molt pocs llibres. A l'escola tot, tot, es feia en castellà. 
Han estat cinquanta anys de promoure la llengua catalana, en una revista de qualitat. Hi hem trobat art, cultura, coneixement del medi; hi hem trobat històries, còmics, jocs. I els autors i il·lustradors sempre de primera línia.


Esperem rebre aviat el número que celebra l'aniversari, i poder fer algun tipus d'homenatge, des de la biblioteca, a Cavall Fort.

dissabte, 3 de desembre del 2011

Contes que volen educar

Hi ha contes, històries i novel·les que, sense que ens n'adonem, ens transmeten emocions positives, ens fan valorar les actituds dels seus protagonistes, ens encomanen bons sentiments... són llibres que ens fan créixer, emocionalment i personalment. A la biblioteca ens agrada tenir-ne, i els recomanem als nostres nens i nenes.

A les llibreries hi trobem, de vegades, uns altres llibres. Toquen temes d'urbanitat, de sentiments o de situacions que es poden donar a la vida de les criatures, amb una intenció clarament educativa. Sovint són llibres que pertanyen a col·leccions i són fets per encàrrec, per un o diferents autors. Aquest tipus de llibre no agrada gaire als nens i nenes, perquè, com és lògic, saben discernir gairebé sempre entre el que és un llibre de qualitat i el que no ho és.


En David Cirici, novel·lista per a joves i adults, contista en colaboració amb la Marta Balaguer, alhora que periodista, va escriure a l'Aracriatures un article molt interessant sobre aquest tipus de llibres. Ell ho centrava en el tema dels pares separats:

Contes sobre la separació
David Cirici

No m'agraden els contes que pretenen explicar la separació als nens. Potser n'hi ha algun de bo, però no l'he sabut trobar.  És més: no m'agraden els llibres que es disfressen de literatura per explicar  els drames de la vida: les malalties, la separació, la guerra o la mort.  I no és que no m'agradin perquè pensi que als nens no se'ls ha de parlar d'aquestes coses. Al contrari. Es pot parlar de tot. El  que passa és que semblen, i gairebé sempre ho són, encàrrecs d'editorials que miren de buscar un públic específic a partir d'un tema, però no d'una història. El resultat és que són llibres escrits amb bona fe, no en dubto, però sense cap ànima creativa. Trobo bé que es facin llibres de contingut sobre el tema, com és el cas de Dinosaurs Divorce, de Marc Brown, plantejat com una guia. Però quan es disfressen de narració per a nens, gairebé tots els autors confonen tema i argument i es limiten a relatar, d'una manera simple i esquemàtica, la història d'una pares que expliquen als seus fills que se separen i bla, bla, bla. Com que no s'hi maten, n'hi ha molts que parlen exactament del mateix: les dues cases dels fills de separats. D'aquí que, als límits del plagi, hi hagi un munt de llibres amb el mateix títol, com Visc a dues cases, la versió catalana del llibre de l'holandesa Marian De Smet, i Visc en dues cases, versió d'un original en castellà de Miren Agur, llibres que coincideixen també amb Mes deux maisons, de Claire Masurel, i amb I have two houses, de Shell Hillman. A més del títol, tots coincideixen a explicar, més o menys, que això de tenir dues cases al principi és molt pesat, però que després li acabes trobant la gràcia. 
Un bon exemple de creativitat, de bon argument a partir del tema de la separació, és l'E.T d'Spielberg. El director va saber mantenir el tema en un segon pla, d'una manera subtil, però en bona part és el que volia explicar. El mateix extraterrestre va ser una fantasia seva per omplir la solitud que va sentir quan els seus pares es van separar. El que l'espectador percep a través del nen  és el neguit i el  desemparament  de l'Eliot davant del divorci dels seus pares, i la solitud, amb un punt de depressió, que afecta la mare. El que li arriba al públic és una emoció, una vivència, i no una lliçoneta sobre si tenim una o dues cases.


D'en David Cirici, antic pare de l'escola, tenim alguns contes a la nostra biblioteca, fets amb la col·laboració i les il·lustracions de la Marta Balaguer:





















divendres, 2 de desembre del 2011

Els nens i nenes de sisè recomanen llibres (2)

La Nerea ha llegit La Wilma Tenderfoot i el cas dels cors congelats, d'Emma Kennedy. Ens diu:

 Aquest llibre m'ha agradat molt perquè és molt emocionant des del primer moment. Demostra que una nena de deu anys. molt decidida, por fer realitat el seu somni de treballar amb un detectiu molt famós.
Us recomano molt aquest llibre, us agradarà. Veureu les aventures que ha de passar la pobre Wilma... A mi m'ha encantat!

En Maurici explica:
 Recomano molt aquest llibre, El llibre del cementiri, de Neil Gaiman, sobretot a la gent molt lectora, ja que és molt llarg, però molt bo. Quasi el primer dia ja t'hi enganxes.
A més té gairebé de tot (quant a gèneres): humor, terror, fantasia, amor, acció i, fins i tot, una mica de "culebrón"!

La Bàrbara ha llegit Tobi Lolness, de Timothée de Fombelle:
 M'ha agradat molt aquest llibre. 
En Tobi viu amb els seus pares. El lloc on viu és un arbre i, pels habitants d'aquell arbre, l'arbre és tot el món. 
El pare d'en Tobi es va negar a dir un secret molt important, i per això els pares d'en Tobi van ser empresonats, però ell es va poder escapar. Viu dins d'un forat de la branca de l'arbre, i només té un sac de menjar per passar l'hivern. Neva i la petita cova on s'ha refugiat en Tobi queda coberta per la neu. Podrà sobreviure fins l'1 d'abril, quan acabi l'hivern?
Si vols saber com acaba, llegeix el llibre...

Del primer se n'ha publicat un altre volum: La Wilma Tenderfooti els cas del verí pudent. Del darrer, també: Els ulls de l'Elisha. Potser al gener els trobarem a la biblioteca...

dijous, 1 de desembre del 2011

Els llibres sense paraules















Hi ha llibres sense paraules que narren històries que no tenen ni principi ni final, són narracions circulars. 
N'hi ha que s'han de llegir amb molta atenció perquè narren moltes històries alhora.
I hi ha llibres sense paraules que expliquen històries que van cap endins i cap enfora. Els seus autors ems mostren què pot passar quan ens apropem o ens allunyem de la imatge.
De tot això ens n'ha vingut a parlar a l'escola l'Emma Bosch, autora de contes i especialista en àlbums sense mots. 

Ha presentat aquests diferents tipus de llibres i ha portat a terme tres tallers amb els nostres nens i nenes. Un amb les Panteres, l'altre amb les Suricates i el tercer amb els Pingüins. I encara vindrà un altre dia a treballar amb la classe de Marsupilami.