dimecres, 8 de desembre del 2010

Mario Vargas Llosa

Com sabeu, aquest autor peruà acaba de rebre el Premi Nobel de literatura. 
Al bloc de la biblioteca de l'escola Sant Jordi de Lleida, del qual sóc admiradora i seguidora, hi he trobat el discurs sencer que va fer quan el va rebre.
El seu inici m'ha agradat tant que -copiant la idea d'aquest bloc- no me'n puc estar de transcriure'l:
Aprendí a leer a los cinco años, en la clase del hermano Justiniano, en el Colegio de la Salle, en Cochabamba (Bolivia). Es la cosa más importante que me ha pasado en la vida. Casi setenta años después recuerdo con nitidez cómo esa magia, traducir las palabras de los libros en imágenes, enriqueció mi vida, rompiendo las barreras del tiempo y del espacio y permitiéndome viajar con el capitán Nemo veinte mil leguas de viaje submarino, luchar junto a d’Artagnan, Athos, Portos y Aramís contra las intrigas que amenazan a la Reina en los tiempos del sinuoso Richelieu, o arrastrarme por las entrañas de París, convertido en Jean Valjean, con el cuerpo inerte de Marius a cuestas.
Us recomano que el llegiu sencer a

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Millor que et quedis amb el principi. La resta, fa fàstic.

la bibliotecària ha dit...

Ai, anònim! Està clar que, al seu discurs, valdria més que parlés només de literatura i no de política. I que es guardés les seves opinions sobre el futur d'aquest nostre país, que ell mai no ha comprès.
Però a mi no m'han fet mai fàstic les opinions de ningú. Simplement, hi discrepo.

Montse ha dit...

A mi em va agradar la part que em toca la fibra: l'aprendre a llegir.

La resta, cadascú que pensi el que vulgui mentre respecti als altres.

Jo si que m'emmirallo, de tant en tant, en el teu blog, que reflexa una biblioteca plena de vida.

Gràcies.