divendres, 3 de setembre del 2010

La casa blava

Un altre llibre sobre la fi de l'estiu. I el que passa després:

I de mica en mica els dies es van escurçant.
La rosada fa brillar la gespa.

Cops de maletes que es tanquen. Cops de portes de cotxe.

"Adéu, casa!", exclamen els nens.
...


A la casa blava hi ha silenci. O potser no?


Aleshores, amb unes il·lustracions gairebé impressionistes de Georg Hallensleben, i un text molt suggerent de Kate Banks anem descobrint la vida que batega a una casa tancada per una temporada llarga: un ratolí rosega unes engrunes, una aixeta degota, una aranya teixeix la seva teranyina, una gata ha aconseguit entrar a la casa, un ocell a les golfes... fins que la tardor i l'hivern passen i, amb l'arribada de la primavera, la família torna a la casa blava.


És realment bonic. El que no sé és quantes de les nostres criatures tenen experiència d'una casa d'estiueig. Potser eren d'un altre temps, ara tenim segones residències, i hi passem els caps de setmana. O no tenim res, i anem al poble dels avis, o al càmping... A vosaltres que us sembla?