dimarts, 31 d’agost del 2010

El final del verano


M'ha vingut bé de presentar-lo avui, perque som a 31 d'agost, però en realitat el tema d'aquest l'àlbum no és ben bé la fi de l'estiu. És un pretext per parlar als nens i nenes de tot allò que ens fa por.En Garmann és un nen de sis o set anys, noruec, que encara no ha anat mai a l'escola. L'estiu s'acaba i està a punt d'iniciar una nova etapa de la seva vida, l'escolar. Li fa molta por, serà una canvi molt gran, per a ell.Aleshores, al llarg de la història conversa amb les seves ties àvies -extraordinària la manera com tracta el tema de la vellesa- amb la mare i amb el pare, sobre les coses que a les persones adultes els fan por.El tema està molt ben plantejat i la il·lustració és abolutament novedosa i genial. Sorprenent, hiperrealista, mescla de fotografia, dibuix i collage, no deixarà indiferent ningú.El llibre és de l'autor noruec Stian Hole, el va editar Kokinos l'any 2008. Després en va fer dos mes, La calle de Garmann i El secreto de Garmann. Aquest darrer, que és boníssim, s'acaba de publicar en castellà fa pocs mesos. També el comprarem per la biblioteca i un dia en parlarem, estigueu al cas!

dimecres, 25 d’agost del 2010

Mis tardes con Margueritte

He anat a veure La tête en friche, una pel·lícu·la que aquí s'ha convertit en Mis tardes con Margueritte.
És la història de l'amistat entre un home, en Germain, senzill i convençut que no val res, i la Margueritte, una dona de noranta cinc anys, molt culta i excel·lent lectora. Té un punt de previsible: l'amor pels llibres que ella li transmet obrarà la tranformació del protagonista. Però, malgrat això, és una pel·lícula tendra i emocionant, divertida a estones, que en sortir del cine ens fa sentir millor que quan hi hem entrat.
El director és Jean Becker, que ja ens havia agradat a Conversaciones con mi jardinero i Dejad de quererme, i els actorassos -que ho són- Gerard Depardieu i Gisèle Casadesus.
És un film per a persones adultes, ja s'entén. L'he anat a veure perquè en sabia el tema, i després m'he assebentat que està basada en una novel·la de Marie-Sabine Roger que també es diu La tête en friche. Que vol dir "El cap que no dóna fruits", aproximadament.

dimarts, 24 d’agost del 2010

Visiteu el carrer Finlàndia


Els veïns d'aquest carrer del barri de Sants, que celebra la seva Festa Major, han guanyat el concurs de carrers guarnits, fent un homenatge a la lectura.
A la fotografia que hem trobat al diari Avui podeu veure com pengen lletres enormes i ampliacions de llibres infantils.
Cito un fragment de la notícia:
"Els veïns del carrer Finlàndia van saltar d'alegria quan van saber que, aquest any, la seva proposta en defensa de la lectura infantil rebia el màxim reconeixemnt en el concurs de guarniment de carrers"

Enhorabona, veïns!

dilluns, 23 d’agost del 2010

Els altres habitants de la biblioteca

És clar, són els personatges dels contes!












He tornat a la biblioteca, a regar els ficus.

I tots aquests amics vostres m'han dit que ja tenen ganes que s'acabi l'estiu, perquè troben molt a faltar tots els nens i nenes de l'escola!!!

diumenge, 15 d’agost del 2010

El diari vermell de la Carlota













Fa uns quants anys, la Gemma Lienas i el tàndem Andreu Martín/Jaume Ribera van escriure aquests dos llibres d'educació sexual per a adolescents. Tots dos aprofitaven l'èxit d'obres anteriors, amb finalitat didàctica. Eren una barreja de diari juvenil amb fil argumental i llibre d'informació sobre sexualitat. El resultat va ser prou bo.
Del de la Lienas se n'ha fet la versió cinematogràfica i s'ha estrenat aquest estiu. Després de llegir la crítica del País i de la Vanguàrdia -totes dues la deixaven molt malament- no m'he atrevit a veure-la. Els autors de la pel·lícula van creure que protagonitzant-la actors molt populars de les sèries de la televisió l'èxit estaria assegurat. I no ha estat així, és clar. Sembla que el guió és el més fluix. Mireu-vos el tràiler, si voleu.
Llàstima, El diari vermell de la Carlota es mereixia millor sort!

dimarts, 10 d’agost del 2010

La prestatgeria més llarga


Mireu quines curioses imatges ens envia en Galderich. No és una biblioplatja com les nostres, no.
Ikea celebra el 30è aniversari de la llibreria Billy i en munta 30 unitats, plenes de llibres, a la platja de Bondi, a Sidney.Si ho voleu llegir, ho trobareu aquí:
http://bibliocartellera.blogspot.com/2010/07/biblioteques-destiu-la.html

divendres, 6 d’agost del 2010

Fa seixanta-cinc anys

...Y allí, por primera vez, supo Tibbets el objetivo del bombardeo. El general le señaló un punto en un mapa de vuelo. Este punto era una ciudad. Se llamaba Hiroshima.

También aquel día, 6 de Agosto de 1945, a las seis de la mañana, Yasuko Sasaki, obrera de la industria de armamento, se inclinaba sobre su hijo Shigeo, que dormía. Estaba encogido en la esterilla tendida en el suelo. (...) La pequeña Sadako dormitaba plegada a la espalda de su hermano. Debía de haber rodado, dormida, desde su propia esterilla a la de Shigeo.


...El coronel Tibbets miraba ceñudo, con expresión de loco, el terrible hongo de humo y llamas. Concibió la idea de que estaban presenciando la más horrenda de las catástrofes que jamás había alcanzado a una comunidad humana. Fue el primero en quitarse las gafas de protección, y miró hacia abajo. En lugar del conjunto de casas de Hiroshima vio sólo una humareda marrón que se agitaba por oleadas. Intentó explicarse qué había pasado. El Enola Gay había arrojado una bomba. ¡Sólo una! Él la había visto; apenas era mayor que una de las muchas de quinientos kilos que, en anteriores vuelos de ataque, habían lanzado sobre objetivos enemigos. Simplemente, tenía diferente forma y había descendido en paracaídas en vez de bajar en caída libre. ¿Era posible que una bomba, de peso medio nada más, hubiera aniquilado a toda una ciudad? ¡No! Era imposible. ¡Eso no debía ser! Porque era inhumano, y porque semejante invención infernal no podía haber sido imaginada por hombres dotados de razón. Sí, esa era la respuesta exacta.

Pero lo que veían sus ojos no era una imaginación: la ciudad de Hiroshima estaba envuelta, en casi su totalidad, por el humo de la explosión

Són uns fragments de Sadako quiere vivir, que Karl Brukner va publicar, crec, el 1975, i que Noguer ha anat reeditant, en castellà, des del 1985.

Basat en un fet real, Sadako sobreviu a la bomba, però deu anys després contreu una leucèmia a causa de les radiacions. Construir gairebé un miler de grues de paper l'ajudarà a seguir lluitant contra l'enfermetat.

És una lectura emotiva i trista que ens recorda que a les guerres sempre perden les víctimes més innocents. Un llibre per fomentar la cultura de la pau, adient pel darrer curs de Primària o, millor, pels primers de l'ESO.

A la fotografia de la dreta, la Sadako de debó abans de caure malalta






A Hiroshima, al parc del Memorial de la Pau, hi ha un monument en record de la Sadako real, amb un text que diu:

"Aquest és el nostre crit, aquesta és la nostra plegària; pau al món"

dijous, 5 d’agost del 2010

Coneixeu les bicicloteques?


Llegit a El Público, dijous, 5 d'Agost.:
A Sao Paulo, un grup de voluntaris reparteix llibres transportant-los d'un lloc a l'altre en bicicleta. Aconsegueixen que llegeixin persones que mai no havien tingut contacte amb els llibres.
Cliqueu la foto i llegiu, si voleu, la notícia sencera. Fa pujar la moral!

dimecres, 4 d’agost del 2010

Un còmic molt divertit

Me'l va recomanar l'Oblit, de la llibreria Casa Anita.
Guy Delisle és un autor francès que ja tenia alguns còmics traduits al castellà, per adults, que desconeixia.Aquest és per a nens i nenes grans. No hi ha una sola paraula, però els dibuixos parlen, i molt. El llibre explica un dia sencer d'en Luis, un dia de platja, amb totes les aventures i desventures possibles.
Delisle no deixa gaire ben parats els adults: ens descriu incívics, agressius i irresponsables, davant la mirada sorpresa del protagonista. El seu no és precisament un pare exemplar, més interessat per les senyores que prenen el sol a la platja que per l'activitat del seu fill...
El còmic barreja el realisme més amarg amb una imaginació desfermada. L'episodi d'en Luis a l'interior d'un castell de sorra ple d'homenets vius és genial, o les intervencions del seu peluix, que sempre acaba salvant el nen quan les coses s'emboliquen massa...
Cliqueu i podreu "llegir-ne" les primeres planes, i veure el procés de creació del còmic. Em sembla que us agradarà.

dimarts, 3 d’agost del 2010

Els habitants de la biblioteca...

Hi viu algú, a la nostra biblioteca, a l'estiu?
Síííí, les plantes!
Avui he vingut a regar. Ja feia falta...
Qué buida es veu la biblioteca, a les vacances, sense vosaltres!

dilluns, 2 d’agost del 2010

Llibres digitals a les biblioteques

Diu l'Info Catalunya del juny que entre els mesos de març i juny es van distribuir 28 lectors de llibres electrònics amb obres en català castellà i anglès a 19 biblioteques públiques d'arreu de Catalunya. Quan l'usuari s'emporta l'aparell a casa, pot llegir 249 obres, 109 de les quals són en català, 92 en castellà i 47 en anglès.

A les dues biblioteques de les que sóc usuària -Horta i l'Ametlla del Vallès- no n'hi ha, encara. Ja en començo a tenir ganes, de tenir-ne un a les mans. Vosaltres no?

Llegeixo al Vilaweb d'avui que al desembre del 2010 l'oferta del llibre electrònic es diversificarà i multiplicarà, amb centenars de títols i l'aparició d'una nova plataforma digital, 36L, que se sumarà a Edi.cat. El Grup62 oferirà 1500 títols del seu catàleg (de fons i novetats) en versió digital.

Em penso que aquest any demanaré als Reis un llibre digital...