dijous, 19 de gener de 2017

Marta Orriols, amb "Anatomia de les distàncies curtes", al nostre Club de Lectura



Dimarts vàrem tenir la satisfacció de comptar amb la presència de Marta Orriols a la darrera sessió del nostre Club. Havíem llegit el seu llibre Anatomia de les distàncies curtes i vam compartir amb ella la sessió.


Anatomia de les distàncies curtes (un títol molt adequat al contingut del llibre) és un recull de dinou contes. Històries de vida quotidiana, d'amors i desamors, de relacions entre les persones, no solament de parella, de mares i filles, àvies i nets, germanes, amics i amigues. D'il·lusions i de frustracions, de soledats i de moments compartits. Els seus protagonistes, més dones que homes, acostumen a ser de la generació dels quaranta anys, com la pròpia autora, però totes nosaltres, lectores del Club, ens hi vam sentir identificadíssimes, per bé que la majoria superem aquesta edat.


Marta Orriols ens va parlar molt del procés de creació dels seus contes i també de les característiques del gènere, tant diferents de les de la novel·la o un altre tipus de narrativa. Ens va semblar una persona propera, agradable i interessant. I una gran escriptora, com demostra aquesta seva òpera prima, que ja va per la tercera edició i segueix.

Tothom qui l'havíem llegit  vam manifestar el nostre entusiasme. Aquesta vegada sí que hi va haver una unanimitat total, com poques. Vam parlar molt i, en acabar, havíem revisat gairebé tots els contes. No n'hi havia cap que no ens hagués agradat/emocionat/sorprès/interessat. Llavors la Marta Orriols afegia un matís, un comentari, i la nostra satisfacció era encara més plena.

















No cal dir que us el recomanem vivament. Compta amb l'interès afegit d'un pròleg de Jenn Díaz i un epíleg de Tina Vallès (que acaba de guanyar el premi Anagrama de novel·la)
Molt agraïdes a l'acompanyament de l'autora

Brindant per la lectura compartida. Llarga vida als clubs de lectura!

Per a la propera sessió vam acordar aquesta lectura. Altre cop, un recull de contes. No hem concretat encara la data exacta del mes de març, però ho farem ben aviat.

http://quaderndemots.cat/petites-histories-al-repla-de-lescala/
Cliqueu damunt la imatge per saber-ne més

Maria Vilanova és ex-alumna i ex-mestra de l'escola Talitha. Aquesta portada té per a ella, probablement, les mateixes ressonàncies que per a nosaltres...

dimarts, 17 de gener de 2017

Estimem Babette Cole

 

Ahir vam saber de la prematura mort de Babette Cole (1950-2017). Li hem dedicat la cartellera d'aquesta quinzena:


Ens ha agradat sempre perquè, a més d'escriure i il·lustrar llibres frescos i divertits, va ser una autora trencadora.






















Els anys vuitanta i noranta parlava a les criatures de l'origen de la vida, dels canvis en els seu cos, de la vellesa i de la mort. Va tenir problemes al Regne Unit perquè als seus llibres dibuixava nens i nenes despullats!
Va lluitar contra els estereotips sexistes. Molts la vam conèixer per aquests dos contes:


Tots els que us hem mostrat fins ara varen ser editats per Destino els anys noranta, per tant, difícils de trobar. Només Nens, manual de l'usuari és una mica més actual.

A nosaltres ens agrada especialment aquest, sobre els "petits secrets de la vida":

És de l'editorial Serres, 2005

dilluns, 16 de gener de 2017

Alma y la isla, de Mónica Rodríguez


Aquest llibre no és una novetat editorial. A nosaltres, però, ens l'acaben de portar els Reis. L'Àngela, de sisè, la classe de les Llúdrigues, l'ha llegit, i ha fet un treball tan bonic que no ens en podem estar de mostrar-lo.

El treball s'inspira en la portada del llibre. L'autora de totes les il·lustracions és Ester García:


Hem preguntat a les Llúdrigues perquè creien que l'Alma, aquesta nena que arriba a la costa de Grècia després de naufragar, viatja en un barquet de paper. La resposta ha estat immediata:

-Perquè la seva embarcació és tan fràgil que té moltes probabilitats d'enfonsar-se, com si viatgés en un vaixell de paper.

Així ho representa Ester García, i així ens ho explica Mónica Rodríguez, l'autora. L'Alma arriba a la platja a punt d'ofegar-se. Un pescador la recull, i la porta a casa seva. Vol acollir-la, però no tota la família ho veu clar. El fill petit, l'Otto, n'està gelós. Tota l'atenció de pares, àvia, germans, ara, és per a l'Alma.

El llibre ens ha agradat molt. Una llengua castellana acurada, però no difícil, unes il·lustracions boniques, el drama dels refugiats com a rerefons i els sentiments contradictoris d'un infant en primer pla. És un bon llibre per parlar de sentiments, i per viure'ls! 




















És d'Anaya, guanyador del XIII Premi Anaya de Literatura Infantil i Juvenil, el 2016, i seleccionat pels White Ravens de la Biblioteca Internacional de Munich (200 títols entre els milers que es publiquen cada any a seixanta països del món)

Us el recomanem per als lectors/es més grans de Primària. Podeu llegir el primer capítol clicant aquí

diumenge, 15 de gener de 2017

Llibres protagonitzats per nenes


Seguim allà on érem. Al mercat dominen els llibres protagonitzats per nens. Potser estem una mica millor, però tal com fem la mostra no podem arribar a conclusions.
Es tracta del següent. De tots els llibres nous, els que ens han portat els Reis, ens preguntem quants són protagonitzats per nenes i quants per nens. Estem ben segures que quan els demanem als Reis ens fixem només en que siguin bons llibres, no en qui són els protagonistes. Per tant, suposem que la mesura presa amb els nostres vint-i-tres llibres es podria extrapolar a totes les novetats del 2016, sense equivocar-nos massa:

Protgonitzats per un nen (o home) o un animal humanitzat manifestament masculí: 14 llibres

Protagonitzats per una nena (o dona) o un animal humanitzat manifestament femení: 8 llibres

Convertim-ho a percentatges: 
Aproximadament un 62% de nens i un 40% de nenes protagonistes.

Ho comparem amb un càlcul similar que vàrem fer el setembre del 2015, amb les novetats adquirides en aquell moment. També teníem vint-i-tres llibres protagonitzats per nens o nenes, llavors. El resultat va ser 65% amb nens protagonistes i 38 % amb nenes. No podem veure-hi una tendència, en aquesta tan petita millora.



Seguim allà on érem: al segle XXI, els protagonistes dels contes i novel·les infantils són, majoritàriament, nens.

dimecres, 11 de gener de 2017

El intruso, de Bastien Contraire

Us presentem un dels llibres més bons del 2016, al nostre parer.
Per a totes les edats, d'un gust exquisit, que arrenca un somriure a cada plana. Sense ni una paraula.


I és que es tracta d'un llibre per jugar. Hem de trobar qui és l'intrús, el dibuix infiltrat entre una sèrie de semblants, però que no pertany a la sèrie.
Amb quatre exemples que hem trobat a la xarxa ho entendreu molt bé:





Només a dues tintes i amb una sobrietat extraordinària, Bastien Contraire aconsegueix un resultat magnífic. Juga amb les analogies de formes i de proporcions amb una habilitat que ens sorprén a cada plana. A les planes més difícils fins i tot a les persones grans ens costa trobar a primer cop d'ull on és l'intrús!

I qui és Bastien Contraire? Un il·lustrador autodidacta, fundador amb Romina Pelagatti de la revista Papier Gaché el 2008, una publicació independent, Molt interessat en la tècnica de la il·lustració amb plantilla, l'ha cultivat amb una creativitat sorprenent. És autor d'un còmic, Les choses, i l'organitzador del Fanzines! Festival. No hem aconseguit saber res més d'ell.

El intruso l'ha publicat Libros del Zorro Rojo el 2016.

dimarts, 10 de gener de 2017

Els Reis d'Orient ens han portat llibres de coneixements...


... i també de ficció, naturalment.
Però avui parlarem només d'aquests primers, els llibres que ens serveixen per aprendre.
Un cop més constatem que és difícil trobar bons nous llibres de coneixements al mescat, sobretot en llengua catalana.

Us parlarem només de tres d'aquests lliibres que ens agraden especialment:


Es tracta d'un llibre sobre com el pas del temps modifica la vida i les seves manifestacions. És d'Anne Margot Ramstein (SM 2016). Presenta una sèrie de seqüències, un canvi a cada doble plana.
Mireu alguns exemples:






Ja veieu que els canvis són diversos i les imatges, per tant, donen molt de sí per a la conversa. 
La il·lustració és extraordinària. Hi ha planes més boniques que altres, però el conjunt és de gran bellesa. No us el perdeu.




Aquest segon llibre, Metròpolis, de Benoit Tardif (Coco Books, 2016) ens ofereix un viatge molt amè per algunes de les principals ciutats del món. Coneixerem els seus edificis singulars, els seus costums i els seus habitants. Les il·lustracions, atractives, de colors molt vius, hi aporten una mica d'humor. 



Us volem parlar d'un tercer llibre. Aquest:


Per bé que aquesta és de les que crida més l'atenció, només és una de les moltes preguntes que planteja el llibre. A quina més interessant (per què l'art és car? per què els artistes pinten paisatges? per què hi ha obres d'art que no s'entenen? o que semblen inacabades?) i amb unes respostes entenedores per a nens i nenes a partir dels nou o deu anys. El llibre és de Susie Hodge i l'ha editat Librooks (2016).  És una obra sobre art per a infants una mica diferent del que havíem vist fins ara. Val la pena.

dijous, 5 de gener de 2017

La llibreria Arnold Busck, de Copenhaguen

La Marga també ens ha enviat fotografies d'aquesta llibreria, la més prestigiosa de Copenhaguen:


Es diu Arnold Busck, el nom de qui la va fundar l'any 1896. En realitat és una cadena de 30 llibreries, les més importants de Dinamarca.









Les fotografies que ens envia la Marga de la secció infantil ens suggereixen un joc.  

Mireu bé els llibres dels dos aparadors (fotografies del final de l'entrada)
Quants en coneixeu? Quants d'aquests llibres són a la nostra biblioteca?
A primer cop d'ull en trobareu dos o tres. Però si us hi fixeu bé, podeu arribar a trobar-ne sis (dos repetits) 
La resposta, en una futura entrada.



Espais nous per a antigues bibilioteques, a Europa

Agraïm molt les fotografies que ens fan arribar les persones que, viatjant pel món, es recorden del nostre blog. O de vegades, veritables reportatges gràfics, com aquest.

La Marga ens explica que a dues de les ciutats que ha visitat aquestes vacances s'han ampliat les antigues biblioteques amb edificacions modernes i singulars. Construccions de vidre, adossades a l'edifici antic, que en són la seva necessària continuïtat.

Aquesta és la façana monumental de la Stadsbiblioteck de Malmö (Suècia):



I aquesta és la seva ampliació:


A l'altra banda de la mar Bàltica, a Copenhaguen, hi ha la Congelige Bibliotek, la Biblioteca Nacional del Regne de Dinamarca. L'antiga edificació és dels inicis del S.XX:

De es.wikipedia.org
Imatges del seu interior:



L'ampliació, del 1999, es coneix amb el nom d'"El Diamant Negre":







Aquestes dues fotografies no ens les envia la Marga,  les hem trobat a la xarxa. Il·lustren molt bé el que ella ens ha explicat. La primera és de la Stadsbibliotek de Malmö, la segona de la biblioteca Kongelige, de Copenhaguen:

De Larsswedified.wordpress.com

De visitdenmark.com